j'ai la maison.
et le parapluie.
tout ce que je veux.
10.15
ja en fa 6 d'això.
Sou boniques, però esteu buides. No es pot morir per vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar.
i ja estem aquí!
benvolgut.
Siempre que se hace una historia
se habla de un viejo, de un niño o de sí,
pero mi historia es difícil.
Nació de una tormenta
en el sol de una noche,
el penúltimo mes.
Fue de planeta en planeta
buscando agua potable,
quizás buscando la vida
o buscando la muerte
- eso nunca se sabe.
Quizás buscando siluetas
o algo semejante
que fuera adorable,
o por lo menos querible,
besable, amable.
madrugadas sin ir a dormir.