i avui m'he despertat cansada.
després d'una nit moguda en la qual semblava que les 4 parets estiguéssin recolzades sobre mi, impassibles al pas de la nit.
anar a dormir nerviosa és le que té suposo.

quina lluna teniem aquella nit a Stirling. impressionant.
com oblidar aquella caminada de 20 minuts i la tornada corrent perquè haviem sentit alguna cosa entre les branques. sí, alguna cosa més que el mussol aquell que advertia els nostres passos. i segurament la guineu que s'amagava entre aquells camps i boscos. i segurament... bé, no sé si vull saber què s'hi amagava allà.

quina nit més maca aquella.