dilluns, 19 de desembre del 2011



I'm falling harder than I've ever fell before
I'm fallin faster, hoping I'll land in your arms






tinc ganes de preparar un altre cop la motxilla.

dissabte, 17 de desembre del 2011


m'encanta aquesta llum de matinada.
però no només la llum, si no des d'on entra.
aquesta finestra.

ulls de vidre.

dimecres, 14 de desembre del 2011





lo más terrible se aprende enseguida
y lo hermoso nos cuesta la vida.
La última vez lo vi irse
entre el humo y metralla,
contento y desnudo:
iba matando canallas
con su cañón de futuro.



à la fin tous sommes égaux.

dissabte, 10 de desembre del 2011

museo vacío









Pablo Selnik
Andreu Zaragoza
Giulia Valle
Ramón Prats.

dimecres, 16 de novembre del 2011

la gare.






fotre el camp.
sense saber on vas.
<< va, va. ARA,
ara pots! >>

dimarts, 15 de novembre del 2011

diumenge, 13 de novembre del 2011



7º i núvols és el que tenim aquests dies per aquí dalt.
m'agrada d'alguna manera o altra ser una mica d'aquí i de tot arreu.

dimecres, 9 de novembre del 2011

ravalejar.

primer el després.
el post i el pre del carrer.
m'agrada com canvia la llum en només 10 minuts.




time it was, and time it was, it was,
a time of innocence, a time of confidences
long ago, it must be, I have a photograph
preserve your memories, they're all that's left you.
luchador.

diumenge, 6 de novembre del 2011

There were three of us this morning
I'm the only one this evening
But i must go on;
The frontiers are my prison.

Oh, the wind, the wind is blowing,
Through the graves the wind is blowing,
Freedom soon will come;
Then we'll come from the shadows.


espero que tot vagi bé.

dissabte, 5 de novembre del 2011

divendres, 4 de novembre del 2011

sense sal.







aquest grup els vaig descobrir un dia per sorpresa passejant per terrassa quan feien un concert en un bar.
quan de cop vaig veure que una de les noies que cantaven era l'Alícia.
fa dos caps de setmana ens vam retrovar a la jazz cava.

divendres, 28 d’octubre del 2011

anímic, sense sal, estúpida Erikah.






i en aquell ambient diferent, un altre cop,
un altre cop, em van sorprendre.


la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba.

divendres, 14 d’octubre del 2011

jazz cava










i comencem la temporada amb homentage a Miles Davis.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

ruta.



Loch Lomond.
Suposo que tot va començar al 1999 quan hi vaig anar per primer cop.
Crec que ja en aquell moment em va agradar aquell clima.


direcció Inverness.
Isle of Lewis. Callanish standing stones.




Fringe. Edinburgh.

Perth.


Stirling.

Mallaig.


Dunvegan.

Cada dia d'aquest mes ha sigut estrany. Se'm va fer llarg cada un d'ells, peró a la vegada se'm feia curt. No sé si m'explico massa però aquesta era la meva sensació.
Cada persona nova que hem conegut per uns moments va passar a ser part nostre.
Podriem dir que ha sigut molt brillant tot plegat!