pell nova.

Benvingut.

córrer o morir.

fins i tot quan fugir se't presenta de la manera més fàcil 
és temptador agafar i apretar a córrer.
"Córrer o morir" va dir aquella que anomenen guanyadora (Kilian Jornet).
quan anomenen a un guanyador i a un altre perdedor si des de sempre ens han dit que el més important era participar. 
en quin moment una pot decidir marxar i en quin moment pot denominar això com abandonar o seguir?
quan se n'adona que va abandonar una cosa per començar-ne una de nova o per seguir-ne una altra que ja havia abandonat feia temps i no se n'havia volgut adonar, i quan trigarà a tornar a prendre el que ha tornat a deixar?
i si de cop te n'adones de que marxar no vol dir anar més lluny que a la porta de veí... 
el que se m'acudiria dir seria: Ei Roger em deixes saltar per el balcó que m'he deixat les claus de casa?
i parlar del temps fins que m'acompanyés al balcó, o del susto que ens vem donar fa temps en sortir jo de l'ascensor a la "PB" a les 2 de la nit i ell entrava per, segurament, anar a dormir al "3". 
en tot cas és temptador tornar a agafar l'escala de ferro en forma de "A" del balcó seure i sentir les seves converses amb una amant, per exemple (ja em va bé per la història), acabar i compartir un cigarro. 
o pot ser amb un company, un conversa de tren de com ens agraden les pells nues, les seves pigues i els seus pels.

en tot cas com va escriure Barrie per a uns menuts "no diguis adèu perquè adèu vol dir anar-se'n  i anar-se'n vol dir oblidar". 
no podia ser res més que escocés.