dimecres, 25 d’abril del 2012

i no aconseguir dormir.




So messed up I want you here
In my room I want you here
Now we're gonna be Face-to-face
And I'll lay right down In my favorite place
And now I wanna be your dog.

anar a dormir d'hora.



girona a casa la tieta Anna Maria.
ja ho tindriem!


Me'n vaig fer el càrrec: els afectes que no es trien mai no deceben tant com els que es busquen.
Pàmies.

dimarts, 17 d’abril del 2012



La meva ment necessita aigua fresca,
i el pensament vull refrigerar;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.

Sheets of empty canvas, untouched sheets of clay
Were laid spread out before me as her body once did.
All five horizons revolved around her soul
As the earth to the sun
Now the air I tasted and breathed has taken a turn.




la panxa remoguda fa tenir temps per remoure altres coses.

dissabte, 7 d’abril del 2012

el cranc.










és fàcil caure en l'anonimat.
de totes maneres casi tots busqueu la forma d'evita-lo.
unint-me a vosaltres i seguint-vos, 
com una passa més sobre d'un cranc enterrat a la sorra de la riba d'una platja.
per por, segur, en sentir la fredor de la meva ombra,
em deixo portar per uns quants,
no masses.


més enllà i seguint-vos, he vist mirant enrere,
que l'aigua anava tornant al seu lloc la sorra que jo anava deformant.
convertint les nostres passes en un fil d'escuma entre el mar i la sorra. 
hi quedava un rastre gelatinós i transparent en forma de gota.
però no era aigua.
no sé si vull saber el què era. 


i us segueixo i em conveceu, fins i tot, de que l'aigua mulla.
bé, no m'havia plantejat que tal líquid pogués humitejar tant els meus cabells.
i que le fet de que tapar-me amb unes teles pogués evitar que 
el vent xoqués directament contra la meva pell.
em prometeu les pedres, les algues i les fustes d'antics vaixells enfonsats.


però per motius que encara no entenc, o que simplement no vull confessar,
he decidit seure.
esperant veure alguna cosa més meravellosa de les que ja hem vist.
i sense tenir la impressió de que m'hi estic fixant massa, 
els meus ulls van veient coses noves.
des d'una llauna robellada, que ja en comptes de tenir un to vermellós s'ha tornat taronja i negra, 
fins al soroll d'un peix que acaba de treure el cap i el vent tallat per els joncs del meu costat.


espero que em perdoneu i deixeu que em quedi,
si més no, un moment, una estona.
si us perdo, no us preocupeu que ja en sóc d'espavilada,
ja sabria on trobarvos.
sino... en fi, pot ser que l'únic que no vulgui és tornar!

el sud II


amposta.










lo trabucador.




yo adivino el parpadeo que las luces que a lo lejos van marcando mi retorno
son las mismas que alumbraron con su pálido reflejo hondas horas de dolor
y aunque no quise el regreso siempre se vuelve al primer amor
la quieta calle, donde el eco dijo tuya es mi vida,
tuyo es mi querer.
bajo el burlón, mirar de las estrellas que con indiferencia,
hoy me ven volver.


el sud








Ebre.



el dormir es como un puente, que va del hoy al mañana 
por debajo como un sueño
pasa el agua, pasa el alma

mi vida fue salto, recolución, naufragio permanente.


estrella morente.