dimarts, 31 de gener del 2012


i el terra crema!

Run away, runa away, run away, run away my boy 
'Cause you know, cause you know, 
cause you know this is not your world 
If you've lost yourself, think you've lost yourself 
Think you've lost yourself, think you've lost yourself

Let it go, let it go, let it go farell to the stars 
It's about, it's about, it's about time to say goodbye 
This is the end, boy this is the end 
This is the end, boy this is the end

That's what we are, that's what we live 
Life on ropes 
That's what we are, that's what we live 
Life on ropes



Where is everybody and I'm just the only one 
Where all the good old days 
Where have all the flowers gone 
Handing on the outside 
Nothings left at all 
Everything was taken to the heart




http://www.youtube.com/watch?v=TnhSnhA2D_M&feature=related


diumenge, 29 de gener del 2012

going up to the country




filipines.


I'm goin' up the country, baby don't you want to go?
I'm goin' to some place where I've never been before

I'm goin' where the water tastes like wine
We can jump in the water, stay drunk all the time


I'm gonna leave this city, got to get away
All this fussin' and fightin' man, you know I sure can't stay

dissabte, 28 de gener del 2012



Yes i think i'm okay
I walked into the door again
If you ask that's what i'll say
And it's not your business anyway
I guess i'd like to be alone
With nothing broken, nothing thrown.


just don't ask me how I am.






els significats d'algunes de les paraules que no diem però sabem van guanyant força amb els anys que fa que sé on tens les pigues.









dimecres, 25 de gener del 2012

entre el sol y la luna.





para vivir despierta y soñando.
modigliani.

tomaqueres.




Estoy cansado de caminar,
Entre todo el humo de los coches
Y que al salir por la noche
En la calle no me dejen estar.

Yo estoy cansá de este color
Que tanto gris me quita la alegría
Yo quiero las paredes blancas
De las casitas de Andalucía.

A las tapas baratas
Las calas más guapas
A gente con menos ropa...





però demà encara estarem per aquí.
i seguirem aquí per una temporada encara.

dimarts, 24 de gener del 2012

el salt.

dies de biblioteca que fan que el temps no tingui hora,
només mirades d'ànim que vénen de taules llunyanes.
excuses per fer cigarros, bolis que es queden sense tinta,
encenedors que no funcionen i professors que no ens convèncen.



He fet un salt, un salt estrany ,que ens ha aixecat més de tres pams.
Sortia fum, tan dens i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran salt.
Teníem por mirant a baix, teníem por i ens hem quedat
mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans.

Els testimonis oculars, diuen “quin salt, carai quin salt!”;
les mares diuen als infants, “no us apropeu, que ha fet un salt!”.
Érem tu i jo amb el món a part, i ara és el món que ens salvarà
entre les runes d’aquest salt, que érem tu i jo i ja no ho som tant.

Que això nens cau, que això nens cau! Crido el teu nom entre el fum blanc.
“Agafa’t fort i, si pots, cau, amb els dos peus i en un lloc pla”.
I mereixíem un comiat, més digne de ser recordat
i no aquest veure’ns destrossats, per la força de la gravetat.

Tu, saltador que saltes salts! Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant que et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! Que bé que estàs! En els teus ulls il•luminats
ja s’intueix la immensitat, de tot un món al teu abast.

La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs
un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà, i a fora, hi bufa un vent tan suau,
i el saltador s’adormirà, fent cara de res, fent cara de salt.


no hi ha res com créixer.
noia de pa si veus això una abraçada ben forta.

diumenge, 22 de gener del 2012

per totes direccions.











she feels she needs to leave
when the fields are all covered in frost
and the dreams begin to breathe
opening the partly open locks
while the others start to disagree
on returning to rough and moving grounds
and if I should come to be relieved
would it be without you
she feels she needs to leave
to avoid a messy aftermath
alone between lines of anguished needs
rearranged to allow a newborn path.
while the others start to disagree
on returning to rough and moving grounds
and if I should come to be relieved
would it be without you 


Non essere geloso se con gli altri ballo il twist,
Non essere furioso se con gli altri ballo il rock:

Lentamente, guancia a guancia,
Io ti dico che ti amo
Tu mi dici che son bella
Dondolando, dondolando sulla stessa mattonella!




en fi, fins una altra.

dijous, 12 de gener del 2012


i avui m'he despertat cansada.
després d'una nit moguda en la qual semblava que les 4 parets estiguéssin recolzades sobre mi, impassibles al pas de la nit.
anar a dormir nerviosa és le que té suposo.

quina lluna teniem aquella nit a Stirling. impressionant.
com oblidar aquella caminada de 20 minuts i la tornada corrent perquè haviem sentit alguna cosa entre les branques. sí, alguna cosa més que el mussol aquell que advertia els nostres passos. i segurament la guineu que s'amagava entre aquells camps i boscos. i segurament... bé, no sé si vull saber què s'hi amagava allà.

quina nit més maca aquella.

dilluns, 9 de gener del 2012






i podriem estar hores i hores parlant d'això,
de com perdre'ns ens els boscos i arbres i cabells i colors i cossos i teles i punts i taques i mons de Klimt.

dijous, 5 de gener del 2012

deliris.






Ha esclatat la Ginesta al Puiggraciós
Canta la flor i ensenya el seu tresor

Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós
Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades
La memòria del perfum és tan eterna
Que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra.
Breu és l'olor de la pluja que esquitxa el terra
Curtes són les cançons de la infantesa
Breus els mil contes que jo recordo
Curtes i per sempre les dites que porto
Agafaré al vol el fil que pel jardí navega
I l'estiraré amb la canya des de coberta
Sóc pescador de muguet, iris i deliris
Una cançó, un tot, una flor quan t'ho miris.





ni a qui ni què creure'm. 



dimecres, 4 de gener del 2012

me marcho con las lunas



donde el sol no se esconde.










Que te vaya bonito,
Mis mejores deseos
Que en la vida recojas
Lo que siembres de bueno
Que te vaya bonito
Que no te vaya mal
Y que el tiempo te deje donde tengas que estar
Quisiste ser universal eclipsando mil sueños
Que Dios te proteja en la celda de tu soledad
Yo me voy a plantar al campo
O la orilla la marea
Deseo que todo te vaya de vicio
Yo me voy ahí te quedas
Me voy a vivir tranquila
Sin pausa pero sin prisa
Deseo que todo te vaya de lujo
No espero visita
As que no vayas
Que pa ti no estoy
Yo pa ti no estoy.




font del ferro.