dissabte, 3 de novembre del 2012

dimarts, 23 d’octubre del 2012

terrassa




ans el contrari, a vegades otorguem el nom de necessitat a una obsessió.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

divendres, 19 d’octubre del 2012

rodamont







Go to sleep you weary hobo
Let the towns drift slowly by
Can't you hear the steel rails hummin'
That's the hobo's lullaby
I know your clothes are torn and ragged
And your hair is turning gray
Lift your head and smile at trouble
You'll find peace and rest someday
Now don't you worry 'bout tomorrow
Let tomorrow come and go
Tonight you're in a nice warm boxcar
Safe from all that wind and snow
I know the police cause you trouble
They cause trouble everywhere
But when you die and go to heaven
You'll find no policemen there.
So go to sleep you weary hobo
Let the towns drift slowly by
Listen to the steel rails hummin'
That's a hobo's lullaby

i no estic segura de dedicar-li a aquestes fotos però pot ser al avui.

dijous, 13 de setembre del 2012

celrogentplujaovent


terrassa des del balcó.
2h 17min.

dimarts, 29 de maig del 2012

diumenge, 13 de maig del 2012

dimarts, 8 de maig del 2012

córrer o morir.



fins i tot quan fugir se't presenta de la manera més fàcil 
és temptador agafar i apretar a córrer.
"Córrer o morir" va dir aquella que anomenen guanyadora (Kilian Jornet).
quan anomenen a un guanyador i a un altre perdedor si des de sempre ens han dit que el més important era participar. 
en quin moment una pot decidir marxar i en quin moment pot denominar això com abandonar o seguir?
quan se n'adona que va abandonar una cosa per començar-ne una de nova o per seguir-ne una altra que ja havia abandonat feia temps i no se n'havia volgut adonar, i quan trigarà a tornar a prendre el que ha tornat a deixar?
i si de cop te n'adones de que marxar no vol dir anar més lluny que a la porta de veí... 
el que se m'acudiria dir seria: Ei Roger em deixes saltar per el balcó que m'he deixat les claus de casa?
i parlar del temps fins que m'acompanyés al balcó, o del susto que ens vem donar fa temps en sortir jo de l'ascensor a la "PB" a les 2 de la nit i ell entrava per, segurament, anar a dormir al "3". 
en tot cas és temptador tornar a agafar l'escala de ferro en forma de "A" del balcó seure i sentir les seves converses amb una amant, per exemple (ja em va bé per la història), acabar i compartir un cigarro. 
o pot ser amb un company, un conversa de tren de com ens agraden les pells nues, les seves pigues i els seus pels.

en tot cas com va escriure Barrie per a uns menuts "no diguis adèu perquè adèu vol dir anar-se'n  i anar-se'n vol dir oblidar". 
no podia ser res més que escocés. 

dimecres, 25 d’abril del 2012

i no aconseguir dormir.




So messed up I want you here
In my room I want you here
Now we're gonna be Face-to-face
And I'll lay right down In my favorite place
And now I wanna be your dog.

anar a dormir d'hora.



girona a casa la tieta Anna Maria.
ja ho tindriem!


Me'n vaig fer el càrrec: els afectes que no es trien mai no deceben tant com els que es busquen.
Pàmies.

dimarts, 17 d’abril del 2012



La meva ment necessita aigua fresca,
i el pensament vull refrigerar;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.

Sheets of empty canvas, untouched sheets of clay
Were laid spread out before me as her body once did.
All five horizons revolved around her soul
As the earth to the sun
Now the air I tasted and breathed has taken a turn.




la panxa remoguda fa tenir temps per remoure altres coses.

dissabte, 7 d’abril del 2012

el cranc.










és fàcil caure en l'anonimat.
de totes maneres casi tots busqueu la forma d'evita-lo.
unint-me a vosaltres i seguint-vos, 
com una passa més sobre d'un cranc enterrat a la sorra de la riba d'una platja.
per por, segur, en sentir la fredor de la meva ombra,
em deixo portar per uns quants,
no masses.


més enllà i seguint-vos, he vist mirant enrere,
que l'aigua anava tornant al seu lloc la sorra que jo anava deformant.
convertint les nostres passes en un fil d'escuma entre el mar i la sorra. 
hi quedava un rastre gelatinós i transparent en forma de gota.
però no era aigua.
no sé si vull saber el què era. 


i us segueixo i em conveceu, fins i tot, de que l'aigua mulla.
bé, no m'havia plantejat que tal líquid pogués humitejar tant els meus cabells.
i que le fet de que tapar-me amb unes teles pogués evitar que 
el vent xoqués directament contra la meva pell.
em prometeu les pedres, les algues i les fustes d'antics vaixells enfonsats.


però per motius que encara no entenc, o que simplement no vull confessar,
he decidit seure.
esperant veure alguna cosa més meravellosa de les que ja hem vist.
i sense tenir la impressió de que m'hi estic fixant massa, 
els meus ulls van veient coses noves.
des d'una llauna robellada, que ja en comptes de tenir un to vermellós s'ha tornat taronja i negra, 
fins al soroll d'un peix que acaba de treure el cap i el vent tallat per els joncs del meu costat.


espero que em perdoneu i deixeu que em quedi,
si més no, un moment, una estona.
si us perdo, no us preocupeu que ja en sóc d'espavilada,
ja sabria on trobarvos.
sino... en fi, pot ser que l'únic que no vulgui és tornar!

el sud II


amposta.










lo trabucador.




yo adivino el parpadeo que las luces que a lo lejos van marcando mi retorno
son las mismas que alumbraron con su pálido reflejo hondas horas de dolor
y aunque no quise el regreso siempre se vuelve al primer amor
la quieta calle, donde el eco dijo tuya es mi vida,
tuyo es mi querer.
bajo el burlón, mirar de las estrellas que con indiferencia,
hoy me ven volver.


el sud








Ebre.



el dormir es como un puente, que va del hoy al mañana 
por debajo como un sueño
pasa el agua, pasa el alma

mi vida fue salto, recolución, naufragio permanente.


estrella morente.

dilluns, 26 de març del 2012



he volat molt enllà 
per damunt de llocs 
amb neu i turons 
plens de pingüins
mirant
com no passa res

he passat més d'un mes 
menjant fideus 
algues i arrós 
amb gust de mel.


un grapat.


je ne sais pas parler français,
je m'appelle la Tour Eiffel
j'aime beaucoup tous les chemins,
et chanter l'âpres midi

j'aime aussi la boulangerie
et acheter du croisants
vous mangé dans le pick-nick
qu'il y a au côte du canal.



apa, a reveure.

dimecres, 21 de març del 2012

free man in Paris.



I felt unfettered and alive
There was nobody calling me up for favors
And no one's future to decide
You know I'd go back there tomorrow
But for the work I've taken on
Stoking the star maker machinery
Behind the popular song.

jam.

jazz terrassa. 
jazz cava, jam 2012.