pell nova.

Benvingut.

córrer o morir.

fins i tot quan fugir se't presenta de la manera més fàcil 
és temptador agafar i apretar a córrer.
"Córrer o morir" va dir aquella que anomenen guanyadora (Kilian Jornet).
quan anomenen a un guanyador i a un altre perdedor si des de sempre ens han dit que el més important era participar. 
en quin moment una pot decidir marxar i en quin moment pot denominar això com abandonar o seguir?
quan se n'adona que va abandonar una cosa per començar-ne una de nova o per seguir-ne una altra que ja havia abandonat feia temps i no se n'havia volgut adonar, i quan trigarà a tornar a prendre el que ha tornat a deixar?
i si de cop te n'adones de que marxar no vol dir anar més lluny que a la porta de veí... 
el que se m'acudiria dir seria: Ei Roger em deixes saltar per el balcó que m'he deixat les claus de casa?
i parlar del temps fins que m'acompanyés al balcó, o del susto que ens vem donar fa temps en sortir jo de l'ascensor a la "PB" a les 2 de la nit i ell entrava per, segurament, anar a dormir al "3". 
en tot cas és temptador tornar a agafar l'escala de ferro en forma de "A" del balcó seure i sentir les seves converses amb una amant, per exemple (ja em va bé per la història), acabar i compartir un cigarro. 
o pot ser amb un company, un conversa de tren de com ens agraden les pells nues, les seves pigues i els seus pels.

en tot cas com va escriure Barrie per a uns menuts "no diguis adèu perquè adèu vol dir anar-se'n  i anar-se'n vol dir oblidar". 
no podia ser res més que escocés. 

i no aconseguir dormir.

So messed up I want you here
In my room I want you here
Now we're gonna be Face-to-face
And I'll lay right down In my favorite place
And now I wanna be your dog.

anar a dormir d'hora.

girona a casa la tieta Anna Maria.
ja ho tindriem!


Me'n vaig fer el càrrec: els afectes que no es trien mai no deceben tant com els que es busquen.
Pàmies.

La meva ment necessita aigua fresca,
i el pensament vull refrigerar;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.

Sheets of empty canvas, untouched sheets of clay
Were laid spread out before me as her body once did.
All five horizons revolved around her soul
As the earth to the sun
Now the air I tasted and breathed has taken a turn.




la panxa remoguda fa tenir temps per remoure altres coses.