dimarts, 23 d’octubre del 2012

terrassa




ans el contrari, a vegades otorguem el nom de necessitat a una obsessió.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

divendres, 19 d’octubre del 2012

rodamont







Go to sleep you weary hobo
Let the towns drift slowly by
Can't you hear the steel rails hummin'
That's the hobo's lullaby
I know your clothes are torn and ragged
And your hair is turning gray
Lift your head and smile at trouble
You'll find peace and rest someday
Now don't you worry 'bout tomorrow
Let tomorrow come and go
Tonight you're in a nice warm boxcar
Safe from all that wind and snow
I know the police cause you trouble
They cause trouble everywhere
But when you die and go to heaven
You'll find no policemen there.
So go to sleep you weary hobo
Let the towns drift slowly by
Listen to the steel rails hummin'
That's a hobo's lullaby

i no estic segura de dedicar-li a aquestes fotos però pot ser al avui.

dijous, 13 de setembre del 2012

celrogentplujaovent


terrassa des del balcó.
2h 17min.

dimarts, 29 de maig del 2012

diumenge, 13 de maig del 2012

dimarts, 8 de maig del 2012

córrer o morir.



fins i tot quan fugir se't presenta de la manera més fàcil 
és temptador agafar i apretar a córrer.
"Córrer o morir" va dir aquella que anomenen guanyadora (Kilian Jornet).
quan anomenen a un guanyador i a un altre perdedor si des de sempre ens han dit que el més important era participar. 
en quin moment una pot decidir marxar i en quin moment pot denominar això com abandonar o seguir?
quan se n'adona que va abandonar una cosa per començar-ne una de nova o per seguir-ne una altra que ja havia abandonat feia temps i no se n'havia volgut adonar, i quan trigarà a tornar a prendre el que ha tornat a deixar?
i si de cop te n'adones de que marxar no vol dir anar més lluny que a la porta de veí... 
el que se m'acudiria dir seria: Ei Roger em deixes saltar per el balcó que m'he deixat les claus de casa?
i parlar del temps fins que m'acompanyés al balcó, o del susto que ens vem donar fa temps en sortir jo de l'ascensor a la "PB" a les 2 de la nit i ell entrava per, segurament, anar a dormir al "3". 
en tot cas és temptador tornar a agafar l'escala de ferro en forma de "A" del balcó seure i sentir les seves converses amb una amant, per exemple (ja em va bé per la història), acabar i compartir un cigarro. 
o pot ser amb un company, un conversa de tren de com ens agraden les pells nues, les seves pigues i els seus pels.

en tot cas com va escriure Barrie per a uns menuts "no diguis adèu perquè adèu vol dir anar-se'n  i anar-se'n vol dir oblidar". 
no podia ser res més que escocés.